Viure o simplement existir 4

Eduard Wagner

Si estic content o no amb la meva vida actual, no necessàriament puc respondre, perquè crec que és una visió molt personal. Estic content. Per què? D'una banda, ara la meva existència està funcionant sense problemes en contrast amb el que ja em deixaven viure, de l'altra estic molt content d'haver pogut desfer-me de la meva addicció, que m'havia acompanyat durant 3 dècades. No sé com va passar el 2014. Era un poder superior o era que estava més a prop del suïcidi del que volia admetre per mi mateix. De totes maneres, no ho qüestionaré. Potser tot el que estic donant aquí és una experiència que podria ser útil per a un o l'altre. Però això no vol dir que condemni el que vaig viure, no, ben al contrari. Mentrestant, 6 dècades de vida també hi ha hagut moments bonics, i una de les coses que em ve al cap és el naixement del meu fill. Jutgeu vosaltres mateixos si val la pena viure aquesta existència o no. Ho pots veure com vulguis: són aquestes memòries o és només una seqüència d'esdeveniments de la meva vida. M'agradaria dir que en el moment en què vaig viure això jo era de l'opinió que això era correcte. Gairebé no vaig rebre cap consell de familiars o amics sobre si això era correcte o no. Però sempre hi havia una pregunta sobre si ho hauria tingut en compte. Per descomptat, al llarg de les pàgines següents, sempre hi haurà llocs on estic al límit de la legalitat. Però com que això van ser fa un temps i personalment estic en el que vaig fer o no vaig fer aleshores, no veig cap problema si sorgeixen aquestes conseqüències. Que aquesta sigui una vida plena o feliç no depèn de mi, sinó del lector, però al final trauré una conclusió.
Versió revisada número 4